Malaca, un passat evocador

Arribo a Malaca des de Singapur en bus, surto de la terminal a trepitjar els seus carrers evocadors una mica perdut, el meu anglès deficient em passa factura. Arrossegant les maletes amb dificultat, el terra irregular no ajuda que les rodetes de l’equipatge rodin bé, vaig d’un cantó a l’altre preguntant i ensenyant l’adreça del meu hotel, Uns m’envien cap a una banda i d’altres en sentit contrari, per precaució no m’allunyo molt sense preguntar de nou. Al final una jove malaia atractiva em porta en la bona direcció i m’acompanya fins la porta de l’allotjament, que no és precisament de primera, per això passa bastant desapercebut. A l’hostal sembla que ja no comptaven amb mi, per l’hora que és. Finalment tot s’arregla, però quan arribo a l’habitació acabo de decidir que demà em buscaré un altre hotel.

Malaca, Malacca, Melaka, Malaka. He vist el nom escrit de moltes maneres, un senyal que aquesta ciutat ha estat important, i que per aquí han passat moltes cultures. Els xinesos, els àrabs, els portuguesos, els holandesos, els anglesos van passar, i van quedar-se a Malaca, sempre amb l’argument del comerç. Amb aliances amb el poder local, o colonitzant-la per la força, aquesta ciutat és un reflex de la presència de totes aquestes cultures. A Malàisia una tercera part de la població és d’origen xinès, hi ha també una minoria de menys d’un deu per cent que és d’origen indi, i la resta son malais que professen la religió musulmana. Amb el comerç, els àrabs van arribar a les costes del Sud-est d’Àsia aconseguint convertir la majoria de la població a l’islam, una prova n’és Indonesia: el país amb més població islàmica del món. L’islam va imposar-se a l’hinduisme o el budisme, com a testimoni encara podem trobar les ruïnes de vells temples d’aquestes religions en molts indrets; en països que han canviat de religió. És cert que també alguns van passar de l’hinduisme al budisme, però en aquest cas les diferències no son moltes.

A Malaca, el nom de la ciutat, per la importància que va tenir, va acabar derivant en el nom del país: Malàisia.

Malaca i Malàisia són multi-religioses, es pot trobar multitud de temples, esglésies i cementiris que van des de les religions xineses, fins l’islam majoritari, passant per budistes, hinduistes, catòlics, o protestants. Tota religió i cultura te cabuda a Malàisia, i la tolerància és gran, almenys m’ho va semblar a mi.

Malaca era des de fa segles el port principal de la península Malaia, el comerç va portar també els europeus; els primers en arribar-hi, els portuguesos l’any 1509. Presents d’uns anys abans a l’Índia, sobretot a Goa, en la seva ruta de les espècies a través del mar, des de Lisboa fins a l’Orient, l’any 1511 van conquerir Malaca; el soldà que dominava la regió va establir un pacte a contracor amb ells. Conquerint Malaca, Portugal controlava la principal ruta comercial de l’orient, que passa, encara avui, per l’estret que pren el nom de la ciutat: l’estret de Malaca.

El primer dia de la meva estada a Malaca pujo a l’antic fort portuguès que dominava la ciutat, la Porta de Santiago és un dels punt d’entrada on comencen les escales que condueixin fins el cim. Al dalt podem trobar l’església de Sant Pau, i les restes del fort. També es pot gaudir d’unes impressionants vistes de la ciutat, i del mar. Els meus passos s’encaminaran cap el fort molts dels dies que em quedaré a la ciutat. Tothom que visita Malaca puja aquí, per això a banda de les restes arqueològiques pots gaudir observant la diversitat dels turistes.

De seguida he trobat un hotel molt millor i barat que té inclòs un abundant esmorzar, si bé és un hotel de preferència i costums musulmanes, ni jo, ni l’administració hem tingut cap pega per allotjar-m’hi: la netedat, el respecte, la cura i la qualitat, a més del bon preu em fan el pes.

Els dies que he estat a Malaca han resultat molt profitosos, he conegut el riu-canal, l’anomenat barri xinès on pots gaudir d’una espectacular i bona varietat culinària (totes les guies us en parlaran). He conegut també la Crist Church: una de les moltes restes de la presència anglesa (posterior a la portuguesa i la següent holandesa) que va dominar Malàisia fins la seva independència. He visitat també el barri de Little India, el palau i els jardins del soldà. Recomano especialment visitar el parc de Bukit Cina, una muntanyeta on pràcticament no et trobes amb ningú, històricament molt important, avui plena de tombes xineses i arbres amb langurs foscos: un bell mico molt present a les selves de Malàisia, en perill d’extinció. També és recomanable arribar-se fins la imponent mesquita Masjid Selat Malaka: edificada sobre el mar, domina l’estret de Malaca, ningú que vagi a Malaca es pot perdre`s una visita. Si es vol entrar a dins s’haurà de respectar les normatives religioses, tot i que Malàisia és un país islàmic força tolerant, comparat altres.

Al final després d’uns dies marxo de Malaca amb un munt de records, sentiments i impressions. Sabent que m’emporto alguna cosa més que tot això, m’emporto un tros d’història de la humanitat. Tornaria a Malaca.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.